Es considera l´anomenat Camí Francès www.caminosantiago.org/ com l´itinerari més sacrosantt i iniciàtic. Aquest camí, té tres contrades conegudes per on endinsar-se i travessar els Pirineus www.pirineo.com/ : Zugarramurdi, Roncesvalles i el conegut com a Sumus portus (avui en dia Somport). Realment es tracta d´un trajecte que neix de forma espontània en punts molt diversos del continent –Vézelay, Londres, Hamburg, Milà, Roma- i que conflueixen en diferents indrets del traçat oficial i que es dirigeixen a un sol lloc: Santiago de Compostela www.santiagoturismo.com/(que en realitat no és el final, sinò la porta per arribar a l´autèntic final: Finisterre, el Finis terrae, www.finisterrae.org vell i màgic testimoni de velles tradicions llunyanes en el temps. L´escenari on els “Nerios” www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2682 (que era una tribu celta) reten culte al sol. Al llarg del camí trobarem prou restes de les petjades del passat i que enriqueixen a qui el faci.
lunes, 28 de febrero de 2011
domingo, 27 de febrero de 2011
Historia del Caminito I
A partir d´avui i mentre acabem de donar forma a la nostra pàgina, anirem coneixent còm és aquest Caminito que hem de recèrrer, amb diversos capítols que s´anomenaran Historia del Caminito i intentaran explicar-nos part de la seva història.
La denominació Camino de Santiago va començar a fer-se servir a l´Edat Mitjana www.profesorenlinea.cl/.../Edadmedia.html coincidint amb l´inici de les pelegrinacions a Santiago de Compostela www.santiagodecompostela.org . A banda de les tribus pobladores (anomenades Oestrymnios), van començar a arribar les primeres onades de pelegrins-invasors indoeuropeus, que més tard deixaran pas als pobles cèltics. Aquests pobles van alçar els "castros", que van omplenar les terres del nord d´Hispania http://www.historiasiglo20.org/HE/1.htm terra sagrada per les tribus que van decidir finalitzar la seva migració cercant la seva identitat.
Per als romans http://www.portalplanetasedna.com.ar/menu_historia_antigua.htm Galaecia (Galicia) www.galinor.es/galicia.html era el "finis terrae" y fins aquí arribava un itinerari que podria haver-se anomenat "Callis ianus" (el Sendero de Jano), déu de la llum i del coneixement dels constructors.
El recorregut del que a l´Edat Mitjana es diria Camí Francès http://camino.xacobeo.es/es/caminos/camino-frances , (o jaobeo) coincideix amb el camí que van seguir aquests pobles per arribar fins a l´Atlàntic. Així doncs, quan van començar els pelegrinatges al sepulcre de l´apostol Santiago els camins ja havíen estat traçats i empreats per altres sers humans.
La denominació Camino de Santiago va començar a fer-se servir a l´Edat Mitjana www.profesorenlinea.cl/.../Edadmedia.html coincidint amb l´inici de les pelegrinacions a Santiago de Compostela www.santiagodecompostela.org . A banda de les tribus pobladores (anomenades Oestrymnios), van començar a arribar les primeres onades de pelegrins-invasors indoeuropeus, que més tard deixaran pas als pobles cèltics. Aquests pobles van alçar els "castros", que van omplenar les terres del nord d´Hispania http://www.historiasiglo20.org/HE/1.htm terra sagrada per les tribus que van decidir finalitzar la seva migració cercant la seva identitat.
Per als romans http://www.portalplanetasedna.com.ar/menu_historia_antigua.htm Galaecia (Galicia) www.galinor.es/galicia.html era el "finis terrae" y fins aquí arribava un itinerari que podria haver-se anomenat "Callis ianus" (el Sendero de Jano), déu de la llum i del coneixement dels constructors.
El recorregut del que a l´Edat Mitjana es diria Camí Francès http://camino.xacobeo.es/es/caminos/camino-frances , (o jaobeo) coincideix amb el camí que van seguir aquests pobles per arribar fins a l´Atlàntic. Així doncs, quan van començar els pelegrinatges al sepulcre de l´apostol Santiago els camins ja havíen estat traçats i empreats per altres sers humans.
domingo, 20 de febrero de 2011
El cansanci del camí,comença aquí
La veritat és que tal com narrava fa uns díes no és gens fàcil avançar en un blog, quan no tens gaires coneixements. Com podeu entendre el fenòmen de la creació sempre és positiu; suposo que més ho serà si saps el que et portes entre mans. Però la meva voluntat és de ferro del bó.
A partir de la setmana que ve començarem a conèixer part del personal que porta endavant aquesta aventura. Són els pelegrins del Camino de Santiago 2011: camina o revienta. www.caminosantiago.com/ Qui vulgui pot veure ja alguns dels components del grup.
Ja estem acabant el mes de febrer www.elalmanaque.com/.../febrero/febrero.htm , mes de peixos, o sigui que estem a menys de dos mesos.
Au siau
A partir de la setmana que ve començarem a conèixer part del personal que porta endavant aquesta aventura. Són els pelegrins del Camino de Santiago 2011: camina o revienta. www.caminosantiago.com/ Qui vulgui pot veure ja alguns dels components del grup.
Ja estem acabant el mes de febrer www.elalmanaque.com/.../febrero/febrero.htm , mes de peixos, o sigui que estem a menys de dos mesos.
Au siau
Etiquetas:
Camino Santiago,
El Almanaque.com,
Febrero,
Pelegríns,
Piscis
viernes, 18 de febrero de 2011
Anem caminant
Fa díes que vàrem començar aquesta aventura cap a Santiago www.santiagodecompostela.org/ . Aquest petit blog
www.blogger/fede-caminodesantiago.blogspot.com/ que serà la història del nostre camí va cap endavant,malgrat que m´està consumint més hores de les que pensava. Els petits Anna i Pol van caminant els caps de setmana per Barcelona www.bcn.es/ -no massa, uns 9 km.- però confio en ells. Noe es va fent unes "andades" , com a Montserrat
www.montserratvisita.com/ , que si segueix així ens deixarà a tots enrere (és astur i això val per 10 punts). Chuqui s´ha pujat la Mola www.lamola.com i s´ha comprat unes botes de 90 € (quién lo ha visto y con quién lo ve!). És un pijín. La familia Borrego és de confiança, així que no hem de patir. Els Oleza són de ferro del bó, com els Rodríguez. Alma, companya de la feina, em va lliurant informació de llocs, de cuina, d´enlláços, de consells.
Tot va cap endavant.
D´ací a poc podreu veure les dades dels particpants. Són tots persones. Sí, persones, no gent.
Bon caminho
Au siau
www.blogger/fede-caminodesantiago.blogspot.com/ que serà la història del nostre camí va cap endavant,malgrat que m´està consumint més hores de les que pensava. Els petits Anna i Pol van caminant els caps de setmana per Barcelona www.bcn.es/ -no massa, uns 9 km.- però confio en ells. Noe es va fent unes "andades" , com a Montserrat
www.montserratvisita.com/ , que si segueix així ens deixarà a tots enrere (és astur i això val per 10 punts). Chuqui s´ha pujat la Mola www.lamola.com i s´ha comprat unes botes de 90 € (quién lo ha visto y con quién lo ve!). És un pijín. La familia Borrego és de confiança, així que no hem de patir. Els Oleza són de ferro del bó, com els Rodríguez. Alma, companya de la feina, em va lliurant informació de llocs, de cuina, d´enlláços, de consells.
Tot va cap endavant.
D´ací a poc podreu veure les dades dels particpants. Són tots persones. Sí, persones, no gent.
Bon caminho
Au siau
jueves, 17 de febrero de 2011
Preneu paciència
Bé companys! Fa díes que no us escric. Estic realment entretingut; res impossible. Però com sempre dic, el temps fuig de les meves mans, del meu cap, del meu cor. Si pogués, us ho ben juro, potser aquest seria el meu gran desig: poder controlar el temps, no deixar que s´esmunyi com una fuita d´aigua. No patiu, però. El nostre camí cap a Sant Jaume, segueix avançant. A poc a poc les peces d´aquest trencaclosques van prenent forma. Caminem ja des de fa temps. I estarem preparats quan sigui necessari. Demà us farè cinc cèntims més.
Au siau
Au siau
sábado, 12 de febrero de 2011
Presentación d´alegria
Check out this SlideShare Presentation:
Presentación d´alegria
View more presentations from fedeclares.
jueves, 10 de febrero de 2011
Victor Manuel
Com ja he manifestat al meu blog personal, em ve de gust dir-vos que avui al meu cap ha estat Victor Manuel www.victormanuel.es . Com ja he dit, és un cantautor que no ha estat prou reconegut. Crec que té grans cançons i formen part de la nostra història, del nostre temps i té lletres de pura filosofia. Avui al meu cap han sortit diverses cançons. Una d´elles Soy un corazón tendido al sol, diu coses tan brillants, tan reals, com aquesta:
" Aunque soy un pobre diablo
se despierta el día y echo a andar,
invencible de moral,
que difícil es buscar la paz;
convivir venciendo a los demás
nuestra sociedad
es un buen proyecto para el mal...."
Segur que els més "in" ho consideren horterada i cosa del passat. Una pena. Un món perdut. Un bocí d´ell, el necessitarem per fe o caminho.
Au siau
" Aunque soy un pobre diablo
se despierta el día y echo a andar,
invencible de moral,
que difícil es buscar la paz;
convivir venciendo a los demás
nuestra sociedad
es un buen proyecto para el mal...."
Segur que els més "in" ho consideren horterada i cosa del passat. Una pena. Un món perdut. Un bocí d´ell, el necessitarem per fe o caminho.
Au siau
martes, 8 de febrero de 2011
És difícil fer el camí
Avui torno.He estat uns díes fora. Com si no estigués, però hi era. Estava tan engrescat en coses sense importància, que he perdut el nord. No tornarà a passar. No t´adones i quan vols fer o desfer ja és massa tard. No importa si creus en tu. Sempre trobaràs el camí; de tant en quant surt un atzucac o un rierol que et porta qui sap on. Però tornes quan saps que ets. I això, no fotem, és allò important, allò que cal, allò que no tothom ho pot dir, vés per on.
Acabo com cal, com és habitual, amb una frase de poeta, de pensador, de persona: "A la vella carretera res no acaba,
tot reneix, i la vida ensenya un ritme sempre igual, sempre diferent"
Au siau!
Acabo com cal, com és habitual, amb una frase de poeta, de pensador, de persona: "A la vella carretera res no acaba,
tot reneix, i la vida ensenya un ritme sempre igual, sempre diferent"
Au siau!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)