Avui torno.He estat uns díes fora. Com si no estigués, però hi era. Estava tan engrescat en coses sense importància, que he perdut el nord. No tornarà a passar. No t´adones i quan vols fer o desfer ja és massa tard. No importa si creus en tu. Sempre trobaràs el camí; de tant en quant surt un atzucac o un rierol que et porta qui sap on. Però tornes quan saps que ets. I això, no fotem, és allò important, allò que cal, allò que no tothom ho pot dir, vés per on.
Acabo com cal, com és habitual, amb una frase de poeta, de pensador, de persona: "A la vella carretera res no acaba,
tot reneix, i la vida ensenya un ritme sempre igual, sempre diferent"
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario