Historias del camino XVIII

Cada tram del camí té la seva pròpia història i encant. Navara és un enclavament important. Aquí es fonen en una diverses rutes i inicia el recorregut el Camí Francès per Roncesvalles. També van ser importants a més, les rutes de Somport, la Barranca, la ruta de Baztán, la de Monleón a Roncal y Lumbier o la de Valdorba. A Navarra enllaçen el camí francès i el camí aragonès. El rei Sancho III el Mayor va ser qui va fixar el traçat definitiu del camí i qui va introduir la influència del cluny i el nou art romànic que es va extendre per la ruta jacobea.

També a La Rioja, que té el ramal més curt, té una importància històrica, cultural i artística fonamental amb un recorregut per la natura i els espais i art romànics impressionants.
Com a paratges el camí està esquitxat de belleses impressionants: San Juan de la Peña a Jaca, declarat Lloc d´interès nacional al 1920; la reserva natural de Foz de Arbayún a Navarra a la Sierra de Leire, el Parc Natural del Señorío de Bértiz també a Navarra entre Baztán i la Regata de Bidasoa, el Parc Natural  Sierra de Cebollera a La Rioja a la comarca de los Cameros amb una gran diversitat de flora i fauna, el monument natural Ojo Guareña a Burgos amb les coves més extenses amb prop de 100 km., la Reserva Nacional de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre a Palencia amb morfologies polars amb una extensió de 80.000 hectàrees; el Parc Natural de la Vall de San Emiliano a Lleó amb contrastos entre els relleus de montanya i els fons de les valls i per últim el Parc Natural As Fragas do Eume a A Coruña al nord de la província.

Historias del camino XVII

La descoberta de la tomba de l´apòstol Sant Jaume va canviar el petit assentament d´origen romà del nordest ibèric que, en l´oblit del segles, s´havia transformat en necròpoli i va significar alhora un tomb a la història espiritual d´Europa, que es va llençar a llaurar un camí per arribar a aquesta reliquia.  La pressumpta troballa, al segle IX, va ser el punt i final d´una tradició oral i escrita que a la mort de Jesús, va ubicar a Santiago com apòstol evangelitzador a terres de l´antiga Hispània

 www.historiasiglo20.org/HE/1.htm  , segons deia el Breviarium Apostolarum al segle VI-VII i els textos tant de l´anglosaxó Beda Venerabilis i l´astur Beato de Lièbana al segle VIII.

Al fet històric de la decapitació de l´apòstol  per Herodes Agrippa a l´any 44, segueixen les explicacions realitzades al Codix Calixtino per donar fe del trasllat a terres llunyanes on havia transmès la doctrina de Crist. El cos sense vida de Santiago havia estat portat per dos joves deixebles, creuant el Mediterrani i vorejant la costa de Portugal fins el port romà d´Iria  es.wikipedia.org/wiki/Iria_Flavia  a Gallaecia, on després d´uns fets miraculosos, havia estat sepultat al turó Liberum Donum, en un lloc dit Arcis Marmoricis.

Vuit-cents anyx més tard un eremita havia vist llums celestials que el portaren al lloc sagrat, avisant a Teodomiro, bisbe d´Iria, de la troballa. El rei Alfons II

 www.arteguias.com/biografia/alfonsoiicasto.htm  construí una petita esglèsia que deixà sota la protecció de monjos de l´ordre de Sant Benet. A les acaballes del segle IX, Alfons III

www.arteguias.com/biografia/alfonsoiiimagno.htm   encarregà la construcció d´una basílica, digna de l´aconteixement que ja movia als fidels d´Europa. La notícia va coincidir en un moment polític per a la consolidació del regne astur-galaic, doncs expulsats els musulmans del nord, era necessari repoblar el territori i fer una xarxa de circulació de persones i mercaderies, fet en què va poder ser de gran ajut tenir un centre espiritual de la talla de Roma o Jerusalem.

Historias del camino XVI

L´apòstol que la tradició cristiana anomena Santiago el Mayor, era un dels dos fills de Zebedeo i Salomé; el seu germà va ser Juan Evangelista www.biografica.info/biografia-de-juan-evangelista-san-1302, també apòstol. Convidat per Jesús, juntament amb el seu germà i immediatament després de Pedro i Andrés a fer-se pescador d´homes, va ser un dels apòstols que va tenir una relació més íntima i propera a Jesús www.jesus.teologia.upsa.es/. Els penitents religiosos feian el camí moguts per una necessitat personal, sentíen un fort desig de visitar el lloc en què descansaven les despulles de l´apòstol Santiago  www.peregrino.com per aconseguir una relació personal amb ell. Al llarg de les diverses rutes que porten fins a Santiago, han circulat persones de tota condició: pelegrins de bona fe, per condemna, aventurers, bandolers, captaires, rodamons, joglars, etc.

La culminació del romànic, estil inconfusible de l´edat mitjana, va seguir a la consolidació del Camí de Sant Jaume envers els segles XI i XII. Els intercanvis culturals sorgits de la pelegrinació van conduir a  aquest moviment artístic -amb les seves variants-, a un desplegament per tota Europa europa.eu/index_es.htm  .

Historias del camino XV

El camí de Sant Jaume ha significat a la història europea el primer element vertebrador del vell continent. La trobada del sepulcre del primer apòstol màrtir, suposà trobar un punt de referència en què podia aglutinar-se la pluralitat de concepcions de diversos pobles ja cristianitzts, però necessitats en aquell temps d´unitat. Conscients de la importància que suposava tenir una relíquia com les restes de Santiago el Mayor  www.santiagoelmayor.es/ per als seus interessos militars –necessitaven guerrers i calers en la lluita contra els àrabs-, les monarquies espanyoles van col.laborar  activament a l´èxit del camí.

La història del Camí es remonta als inicis del siglo IX amb el descobriment de la tomba de Santiago el Mayor, evangelitzador de Espanya. La seva trobada està envoltada de una rica imagineria popular que en lloc de distorsionar ha preservat i omplert de color la narració històrica. La troballa es situada a la primitiva diòcesi d´Iria Flavia www.hispanus.com/es/coruna/santiago/iria_flavia/, quan l´ermità Pelayo www.diclib.com/Pelayo/show/es/es_wiki_10/20281 va tenir una "revelació divina": al bosc veu unes  "lluminàries" i "sent cançons d´àngels".

La major part dels pelegrins arriba a Santiago pel anomenat "Camí Francès", però existeixen altres sis rutes històriques del camí sant. El camí francès  www.caminosantiago.org/ és la més transitada: entra a l´estat espanyol per Roncesvalles i Sompot, als Pirineus i travessa Aragó, Navarra, La Rioja, Castella, Lleó i Galícia.

 Au siau

Historias del camino XIV

Segons el monjos de Cluny, el Codex Calixtinus www.elcaminoasantiago.com/.../codexcalixtinus.htm , text de cinc llibres del Camí de Sant Jaume,va ser escrit pel papa Calixto II  ww.biografiasyvidas.com/biografia/.../calixto_ii.htm  .Els investigadors semblen estar d´acord però, que va ser obra de un grup de monjos francesos compromesos amb el camí i rematada per clergues de Galícia. El cinquè llibre inclou el "Liber Sancti Jacobi", que és la primera guia de viatges, escrita per Aymeric Picaud. El llibre Primer conté sermons i textos propis del culte a l´apòstol. El llibre Segon relata els 22 miracles assignats a Santiago. El llibre Tercer és la narració de l´arribada de les despulles del sant a Galícia. El llibre Quart és el Turpin o narració cavalleresca amb fantasies diverses. El llibre Cinquè o Liber Peregrinationis és una guia de la ruta o camí. Aquest és el que coneix la gent com a Codex Calixtinus. El clergue Aymeric Picaud   www.caminosantiago.com/index.php/.../62-aymeric-picaud  va ser el seu autor i amb Gerbege (una dona flamenca) i Olivier d´Iscam, van anar a Compostela www.compostela.org/ a lliurar el llibre a la catedral, on encara hi és. Com a narració és un llibre tendenciós doncs situa moltes matèries absurdes i una representació dels pobles de la ruta com a lladres i bandolers. Estableix una divisió d´etapes d´acord amb el temps en què va ser escrit, un tant diverses a les d´avui en dia donat la desaparició d´albergs i hospitals medievals. El Camí té dos elements identificadors principals: la iconografia i la música, com a forma de pregar i honorar a Déu.

Historias del camino XIII

"Caminando, pues, junto al mar de Galilea, vio a dos hermanos, Simón, que se llama Pedro, y Andrés, su hermano, los cuales echaban la red en el mar, pues eran pescadores; y les dijo: Venid en pos de mí y os haré pescadores de hombres. Ellos, dejaron al instante las redes y le siguieron. Pasando más adelante, vio a otros dos hermanos, Santiago el del Zebedeo y Juan, su hermano, que en la barca, con Zebedeo, su padre, componían las redes, y los llamó. Ellos, dejando luego la barca y a su padre, le siguieron". (Evangelio de San Mateo, 4,18-22).  www.monografias.com › Religion  
Aquesta és la primera referència que tenim de l´apòstol. Apareix al Codix Calixtino. La tradició diu que abans de la seva mort va venir a Espanya a predicar. A Saragossa converteix a homes, fet que es recollit per Gauberto Fabricio de Vagad a la Cronica de Aragon de 1499. En diverses ocasions s´ha posat en dubte que Santiago www.churchforum.org › S  fes realment aquest viatge, doncs no existeix cap referència explícita als Fets dels Apòstols ni creuen que en aquests anys es fes cap desplaçament (va morir l´any 44). De fet la qüestió de la seva presència està oberta, incloent l´autenticitat de les seves relíquies, doncs existeix la sospita que siguin de l´heretge Prisciliano, heretge hispanoromà que va nèixer el 340 a Galleacia (Galícia) www.celtiberia.net/articulo.asp?id=1490   que va crear un sistema filosòfic-religiós amb elements orientals que va morir decapitat a Tréveris l´any 385 i les seves despulles portades a Galícia per la senda del camí de Sant Jaume.

Historias del camino XII

iCom déiem ahir, avui coneixerem alguns del pelegrins més importants que han fet el camí. En crear-se la llegenda que els exèrcits cristians s´havíen afegit a un soldat sobrenatural i contundent dit Santiago, fer el camí va passar a significar quelcom especial, l´agraïment a un ajut diví. El primer que coneixem és el bisbe Gotescalco l´any 950. El 959 fan el camí Cesáreo, abad de Montserrat, i comte Hugo, germà de Felip I de França. Al s. XI ho va fer Ramon Llull, Rodrigo Díaz de Vivar (ho diu al Cantar). També Sigurd (d´Escandinàvia), el duc d´Aquitània, el bisbe Enrique de Winchester, Simeón d´Armènia o  Sigfrid I arquebisbe de Mainz al 1080. Al s.XII la comtessa Matilde vídua de l´emperador d´Alemanya Enrique V i Guillem X duc d´Aquitània. Al 1140 Aymeric Picaud arriba amb un llibre que després serà molt famòs: el Codex Calixtinus. Al s.XIII arriba la princesa Ingrid de Suècia, Santo domingo de Guzmán i el rei de Portugal, Sancho II. Al 1211 Alfons IX fa la consagració de la catedral i el camí l´any següent. El 1212 arriba S.Francisco de Asís que va fundar un convent a Santiago. El 1220 arriba el rei de Jerusalem i emperador de Constantinobla, Sant Vicente Ferrer i San Bernardino de Siena. El s. XIV va patir les devallades òbvies de la peste i les guerres. Al s. XV, els Reis Catòlics faran la ofrena d´uns enormes ciris amb els símbols de Castella i Aragó. Al s.XVI, Carlos I i Felip II faran el camí així com Juan de Austria o Lluís XII. Gràcies a un pirata, Francis Drake, el bisbe Sanclemente va amagar les despulles de l´apòstol perquè no fossin robades; el seu amagatall no serà trobat en 300 anys. Les pelegrinacions es van suspendre pràcticament el s. XIX fins el passat s. XX que va suposar una reinaxença de l´esperit del Camí de Sant Jaume a partir de la segona meïtat de segle.

Historias del Camino XI

Tot el que esdevé relacionat amb el fenòmen del Camí de Sant Jaume, va tenir com a conseqüència el coneixement mundial de l´obra de Cluny www.arteguias.com/cluny.htm i del Císter  www.arteguias.com/cister.htm   en el camí durant la Baixa Edat Mitjana  www.omerique.net/~matd/edadmedia/.../bem.html . El seu treball i la seva obra, el van dotar de les obres necessàries: ponts, esglèsies, hospitals, etc. Cada vegada va coneixent-se millor el veritable caràcter d´una llarga ruta que va arribar en el seu moment a connectar Jerusalem www.delacole.com/israel/.../general-ciudades.shtml , Roma www.enroma.com/ i Santiago www.santiagodecompostela.org/   i per la que va transcòrrer tot el coneixement del seu temps, tant aquell que havia d´amagar-se com el coneixement oficial. Per ell va propagar-se  la literatura, l´art, la música, l´arquitectura, l´astrologia, l´astronomia, la medicina, etc. A més en ser Jerusalem un dels finals de la ruta de les espècies, la comunicació es va produir també entre l´orient llunyà i l´occident cristià. Com a exemple Ruy González de Clavijo www.123people.es/s/gonzalez+clavijo va viatjar el 1403  fins la cort del Tamerlán www.biografiasyvidas.com/biografia/.../tamerlan.htm a Samarkanda com embaixador d´Enrique III www.galeon.com/medieval6/enriqueIII_cast.htm  . Aquests embaixadors van portar entre d´altres comunicacions, la de la Senda Estelar, el camí, com a camí d´iniciació amplificant el seu coneixement. Demà coneixerem alguns dels peletrins ilustres que han trepitjat el camí, trobant les indulgències i cercant-se a sí mateixos, potser.

Historias del camino X

El moviment dels pelegrins va patir una gran devallada a l´arribar el segle XIV
www.laguia2000.com › Europa  degut a les causes que van esdevenir a Europa, la pesta i les sagnants guerres. El punt culminant és el segle XVI amb el cisma dels protestants

www.protestantes.net/  . Aquest conflicte de caràcter religiós portà a amagar les relíquies del sant al voltant d´uns tres-cents anys perquè no es fessin amb elles els pirates, generalment provinents d´Anglaterra. Passada l´època medieval, comença una època més tranquila de la seu, amb construccions de tipus barroc: el Portal Real a la plaça de Quintana, el campanar al 1670, la façana de l´Obradoiro el 1738, la Azabachería www.red2000.com/spain/santiago/1sight.html .

És important comentar que n´hi ha una forta disputa per autentificar si les restes de Santiago corresponen o no al sant. En principi l´única referència documental que el cita és el Breviarium Apostolorum www.sapiens.ya.com/rojea/camino/18.htm del segle VII on s´afirma que Sant Jaume va predicar a Espanya. Ara bé n´hi han seriosos dubtes que la batalla de Clavijo tingués lloc, que les referències de fray Justo Pérez de Urbel són interessades, informacions que parlen d´errors en les trancripcions pels copistes que canviaren Marmárica per marmorica (o sia arca de marbre), les restes romanes i visigodes trobades a Compostela

www.santiagodecompostela.org/, que deriven el seu nom del pressumpte campus stellae del compostum (necròpolis visigoda),etc.

Historias del camino IX

Corre l´any 1131 quan un clergue de Poitou www.france-voyage.com/.../poitou-charentes-region.htm , Aymeric Picaud, arriba a Santiago per fer entrega de la primera guia del Camí, el Codex Calixtinus  www.galiciae.com/nova/45984.html . També per aquells temps, 1142, uns personatges imprescindibles per compendre el camí arribaren a Gares on s´estableixen. Són els templaris www.ordendeltemple.com/. Avui aquest poble de Gares, es coneix com a Puente la Reina www.puentelareina-gares.es/ . En temes artístics, de la major part dels picapedrers romànics que van treballar al Camí, només resten les marques de pedrers que són símbols i marques lapidàries. Tenim pocs noms però un d´ells és important: és el del mestre Mateo

 www.arteguias.com/porticomateo.htm constructor del cor de pedra de la catedral i creador del claustre i del Pòrtic de la Glòria. L´any 1211 és el de la consagració definitiva de Compostela. Una mica més tard comença el temps del final del romànic i l´inici del gòtic. 

Historias del camino VIII

El "Año Jacobeo" o Any Sant és aquell què la festa de Sant Jaume www.mossenjoan.com/cicleB/SantJaume.htm   -el 25 de juliol- cau en diumenge, La cerimònia comença quan l´últim dia de l´any anterior l´arquebisbe obre l´anomenada Porta Santa de la catedral,  www.rinconesdesantiago.com/.../Puerta%20santa.htm  que roman tancada des de l´últim dia de l´Any Sant anterior. Pels pelegrins que fan el camí els Anys Sants, l´esglèsia estableix les més grans gràcies espirituals (segurament és una reminiscència del Vell Testament en referència als anys sabàtics jueus que es celebren cada set anys). Aquest privilegi va ser otorgat per Calixto II l´any 1122

 www.biografiasyvidas.com/biografia/.../calixto_ii.htm  (indulgència plena per resar pel papa a la catedral un Pare Nostre o un Credo i haver-se confessat 15 dies abans o després de l´arribada). 

Van ser els reis asturs Alfons III el Cast i Alfons III www.terra.es/personal/senaprepal/reyaslep.htm qui es van comprometre personalment en què les pelegrinacions foren reconegudes per l´esglèsia com un camí de perdó i santificació. El papa Leon III  www.santopedia.com/santos/san-leon-iii-papa/ escriu a l´epístola "Noscat fraternitas vestra" que aquesta és una bona notícia pels cristians. L´any 1120, Gelmírez ja és arquebisbe i rep la visita d´Urraca,. www.biografiasyvidas.com/biografia/u/urraca.htm   filla d´Alfons VI,.reina de Castella. En aquell temps els burgesos de la ciutat, farts del poder feudal de Gelmírez organitzen avalots i incendien el palau episcopal per acabar amb la seva vida.

Historias del Camino VII

A la ruta comencen a aixecar-se santuaris que després amb el temps es consagraran, com és el cas del monestir de Leyre www.monasteriodeleyre.com/ al 1057 o la catedral de Jaca  www.jaca.com/catedral.htm   al 1061. A l´any 1075 el bisbe de Santiago, Diego Pelaez  www.miosperegrinos.es/resources/DIEGO+PELAEZ  , inicia les obres de la catedral romànica, començant per la capella del Salvador, a l´absis. A l´any 1081 els palaus reials d´Alfons VI

 www.lafronteradelduero.com/.../alfonso_vi.html   s´escullen com a assentament de la catedral romànica de Burgos 

 www.catedraldeburgos.es/  (avui ja no resta res). Dos anys després (1083) les despulles del rei Ramiro I (batalla de Clavijo), www.artehistoria.jcyl.es/historia/.../4864.htm    seran portats al panteó de San Juan de la Peña

 www.monasteriosanjuan.com/  . Al 1105 es consagra un home clau com a bisbe de Santiago: Diego Gelmírez

 www.elcultural.es/.../La_verdadera_historia_de_Diego_Gelmirez  . La voluntat d´aquest home per sacralitzar la catedral el porta a endur-se diversos objectes sacres dipositats a Braga; a més, l´any 1124 inicia la construcció del claustre. Dos anys abans, el 1122, s´instauren "los Años Jacobeos" o jubilars, www.jacobeo.net/ , el que va potenciar el seu renom fins el punt que en algun d´aquests anys, s´enregistra l´arribada d´UN MILIÓ DE PELEGRINS!.

Historias del camino VI

A partir d´aquest moment, començà a cisellar-se el Camí. Primer era un fenòmen localitzat al nord de la Península; però aviat s´internacionalitza i sorgeixen les primeres referències del camí. L´any 848 es relaciona que el bisbe de Còrdova www.ayuncordoba.es/ fa viatge a Germania www.imperivm.org/.../  i s´aturà al monestir de Leyre. L´any 899 es produeix la consagració de la segona basílica, que havia aixecat Alfons III  www.arteguias.com/biografia/alfonsoiiimagno.htm .   La primera constància de pelegrins transpirenaics es recull a la Biblioteca Nacional de París  www.paris.fr/.../historia : en un manuscrit d´Albelda de Iregua (La Rioja) www.albelda.org/   s´esmenta que l´any 950 Gotescalco, bisbe de Le Puy,  www.vallenajerilla.com/berceo/.../gotescalco.htm  seguit per una colla de pelegrins francesos i va passar pel monestir de Sant Martí d´Albelda iniciant així el registre documental del Camí. Uns anys més tard, cap al 997 vindrà Almanzor  www.biografiasyvidas.com/biografia/.../almanzor.htm  no tant com a pelegrí pel que sembla: va saquejar Compostela però malgrat va entrar a la catedral a cavall, va respectar la tomba de l´apòstol, va dur-se´n les portes i les campanes. Amb alegria.  

Historias del camino V

Donant un salt en el temps, a voltants de l´any 844 es va enregistrar l´aparició miraculosa de l´apòstol com "el Fill del Tro" (anomenat així pel seu taranna impetuós), combatent amb els exèrcits cristians en una famosa però inexistent batalla encapçalada per Ramiro I.  www.arteguias.com/biografia/ramiroiasturias.htm  Des de llavors Santiago www.peregrino.com/ va passar a ser un símbol bèlic,polític i religiòs i bastió de l´ajut que el "cel protector" exercia a favor dels cristians. Allò que després van anomenar llegendàriament com a "Santiago matamoros". Aquest epítet seria molt significatiu al llarg de molts segles per ombrejar les operacions de càstig als temps de la Reconquista, www.educared.net/concurso/531/reconquista.htm amb clars finalitats de propaganda recreat un esperit de creuades contra el sarraí. L´ordre dels Císter, www.larutadelcister.info/ estímul de les creuades a Terra Santa 

 www.historialuniversal.com/.../las-cruzadas-jerusalem-guerra-santa.html  va trobar una bona justificació per prevenir que el poble tinguès alguna inclinació  d´acceptar l´Alcorà. No es pot oblidar que entre els interessos del rei estava la creació d´una frontera segura per aturar als sarrains.

Historias del camino IV

Com tot el que envolta l´Edat Mitjana les llegendes omplen la visió de qualsevulla cosa. Una de les llegendes més citades parla que quan es retiraren les aigües del diluvi universal, l´Arca de Noé  www.abc.es/.../hallan-arca-monte-ararat-20100428.html   aturar-se al Mont Aro (recorda a Ararat  www.temakel.com/geosagararat.htm ) prop del poble gallec de Noia  www.noia.es/. Això pot fer referència a l´arribada d´un personatge sagrat procedent del mar. Seguint aquest patró, sembla ser que també arribaren les despulles de Santiago "el mayor" www.peregrino.com/ . Al llarg de la pressumpta visita de l´apòstol a Hispania (cap document assegura que va predicar aquí), la tradició recull les visions de les aparicions de la Verge. El cas és que a la seva mort, els seus deixebles recolliren el seu cos decapitat i el portaren en una petita embarcació des de Haifa (Palestina) fins el finis terrae (Padrón  www.concellodepadron.es ). En aquest punt creuen camins importants gallecs. Posteriorment les seves restes van ser portades a l´interior (al Pico Sacro) des de on van baixar als boscos de Libredón www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=5413   . Després, en temps de persecució pels romans, la seva existència va ser amagada per evitar la seva profanació. Fins i tot després de un bon temp, va caure en l´oblit. Els arqueòlegs han evidenciat la presència d´una comunitat cristiana que al segle I va aixecar un mausoleu amb una inscripció (l´Ara de san Paio) que va ser esborrada de forma conscient amb posterioritat per fer desaparèixer qualsevol evidència de la llegenda (també de la vida i existència de la reina Lupa www.sangrial.com/pdf_files/reinalupadeiria.pdf  )va

Historia del Camino III

Les creences de l´Alt Edat Mitjana  www.edadmedia.org/  teníen els seus fonaments en un teocentrisme radical. Déu era el centre i justificació de tot i el deure de totes les criatures era existir per lloar-lo. Els humans havíen estat creats a la seva imatge i havíen de tenir obediència total i l´obligació de expiar el gran pecat original. la societat estava eficaçment jerarquitzada a la banda social i a la espiritual. L´expiació de la culpa er absoluta i necessària per ser admès al paradís; el contrari era la condenació eterna que a més es desenvolupava en un imaginari terrorífic. Al voltant de l´any 1000  www.historiang.com/articulo.jsp?id=461979  a més, la lectura d´un dels llibres del Nou Testament (l´Apocalipsi) www.abcog.org/revelsp.htm  portava entre d´altres notícies l´arribada de l´Anticrist, la pelegrinació fins la Vall del Josafat, on Déu portaria a terme el Judici final. Es van fer famosos els llibres coneguts com beats   www.amigosdelromanico.org/ il.lustrats amb una iconografia que després ompliria l´escultura romànica. En aquells temps van començar les pelegrinacions que transformen a poc a poc a la "Senda Estelar" en un trajecte màgic i sacrosant a la vegada. Es diu Senda estelar, donat que durant el període estival el cel que acompanya el camí té la presència de la Via Làctea  www.vialactea.org/  que es veu des de la Terra com una serp de núvols que segrega el cel en dos, símbol que assenyala la direcció de la sabiduria.