Després de la batalla de Covadonga, s´assenta a Astúries un petit regne que intenta recueperar l´ideal d´unificació de la monarquia hispanovisigoda. Un dels principals reis d´aquest període va ser Alfons II el Cast que va regnar durant un llarg període de temps (entre el 791 i el 842). Va establir la capital a Oviedo a la que va dotar d´edificis públics i va construir nombroses esglèsies (Cámara Santa, San Tirso, San Julián de los Prados) i palaus. En aquest regnat es produeix el descobriment del sepulcre de l´apòstol Sant Jaume. Al 1077, el primer testimoni escrit dels fets, un eremita dit Pelayo va veure nits amb llums misterioses, fet que va posar en coneixement de Teodomiro, bisbe d´Iria Flavia, que va marxar a aquell lloc trobant-se que el llum indicava el lloc on estava enterrada el Arca Marmàrea (al sepulcre es trobaven tres cossos: el de Santiago i els seus deixebles Teodoro i Anastasio).
Teodomiro visita la cort d´Alfons per informar de tal succés. El rei va organitzar un viatge amb els seus nobles i en arribar al Camp dels Estels (Compostela) manda la construcció d´una petita esglèsia d´estil astur que ha estat constatada a les excavacions arqueològiques. Teodomiro trasllada la seu episcopal a aquest lloc i mor l´any 847. Des d´aquest moment queda establert la tomba o sepulcre de l´apòstol en el màgic lloc, prop a Finisterre. El camí a Finisterre era indicat des de qualsevol lloc d´Europa pels estels de la Via Làctea (des d´antic es creia que allà s´acabava el món i que l´Atlàntic era la "tomba del sol". És possible que aquests fets geogràfics i astronòmics van ajudar a reforçar el magnteisme que des de llavors provocà en milions d´ànimes al camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario