miércoles, 6 de abril de 2011

Historias del camino XXII

Els segles IX i X representen la consolidació del regne asturlleonès en condicions molt difícils des del punt de vista polític, religiòs i militar. L´esglèsia ovetenca es troba enfrontada a l´esglèsia de Toledo: per als asturs, aquesta havia caigut en la tolerància i la complicitat amb l´Islam. Per altra banda, Al-Andalus s´havia enfortit des de la creació de l´Emirat i després el Califat de Còrdova. Per això l´enorme prestigi que proporcionala presència de les restes de l´apóstol va ser aprofitada pels reis asturs-lleonesos per a consolidar el seu regne en oposició a Al-Andalus i donar-se a conèixer a Europa. Es fa de Santiago el referent dels exèrcits cristians al camp militar i es fa famosa la llegenda de la seva intervenció a una batalla impossible (la de Clavijo). Des de llavors, els exèrcits cristians entraran al camp de batalla amb el crit: "Santiago y cierra España".
L´any 899 Alfonso III El Magno consagra una nova catedral de grans dimensions sobre l´aixecada per  Alfons II. El camí agafa el seu esplendor en temps del romànic. L´ordre de cluny promou les pelegrinacions a Santiago; a canvi els reis cristians fan generoses donacions als monestirs. Al llarg del segle XI l´afluència de pelegrins augmenta i comença la tasca organitzadora dels reis per facilitar el trànsit: ponts, hospitals  i estacions. L´any 1073 s´inicia la contrucció del tercer temple consecutiu sobre el sepulcre de l´apòstol: serà la gran catedral romànica que coneixem, el temple del Romànic.

No hay comentarios: