Historias del camino XIX

La Catedral de Santiago és el centre d´un dels nuclis més preciosos del món. Les quatre places -la del Obradoiro, Platerias, La Quintana i Azabachería- la dónen més força a la seva magnificència. Va començar a construir-se l´any 1075 amb el regnat d´Alfons VI per mandat del bisbe Diego Peláez que desitjava un monument digne per acollir les restes de l´apòstol. Es va aixecar sobre les runes d´una esglèsia anterior erigida per Alfons III i destrossada per Almanzor l´any 997. Encara que va estar finalitzada l´any 1122 no es va donar com a tal fins que no es va concloure el Pòrtic de la Glòria. És única per la creació d´espai per a la circulació de la gent, pels seus antecedents prerromànics i per les innovacions arquitectòniques. Planta de creu llatina amb tres naus a la creu major com als laterals. Té cinc capelles absidals al deambulatori i dos àbsids a cadascú dels braços menors. La capella major guarda el sepulcre de l´apòstol i al seu costat el Botafumeiro, del segle XIX.  En la seva construcció es van barrejar diferents estils (pre, romànic, romànic espanyol, francès, gòtic, musulmà) i va aportar innvoacions a l´arquitectura, amb 100 metres de llargària i les relacions entre les mesures de les seves parts.